PROG
RAMA INTERNACIONAL DEL 700 ANIVERSARIO DE LA MUERTE DE RAMON LLULL
JORNADA EN LA UNAM
Miércoles 7 de septiembre de 2016
Salón de Actos de la Facultad de Filosofía y Letras
INAUGURACIÓN: 9.45 de la mañana
10.00-11.00: Conferencia magistral, Dr. Roger Friedlein (Universidad Ruhr-Bochum, Alemania): El arte se hizo literatura: estructuras del Ars Magna en los diálogos literarios de Ramon Llull.
11.00-11.15: lectura de textos de Ramon Llull, alumnos de catalán del CELE.
11.15-11.30 Café
11.30-12.30: PRIMERA MESA: Ramon Llull en la Nueva España
Moderador:
Dra. Linda Báez Rubí (Instituto de Investigaciones Estéticas-UNAM/Bilderfahrzeuge Project, The Warburg Institut): La herencia de Ramon Llull en la cultura humanística de la Nueva España.
Dr. Rodolfo Fernández (INAH-Jalisco): Homenaje a la princesa Mauina: las tarascas descarriadas de Jerónimo de Alcalá.
12.30-13.00: Lectura de textos.
13.00-14.00 horas: SEGUNDA MESA: Ramon Llull y la literatura
Moderadora: Dra. Antonia Pi Suñer Llorens
Mtro. Marti Soler Vinyas (Sistema Nacional de Creadores de Arte, FONCA) :Ramon Llull y las traducciones del Llibre d`Amic e Amat.
Dra. Angelina Muñiz-Huberman (Universidad Nacional Autónoma de México, escritora): El peregrino de Randa.
14.00 A 16.00 horas RECESO- COMIDA
16.00-17.30 TERCERA MESA: Ramón Llull y el pensamiento medieval
Moderador: Israel
Dr. Ernesto Priani (Universidad Nacional Autónoma de México): De Vita Coetania y el modelo de biografía filosófica.
Dr. Augusto Nava Mora (Universidad del Claustro de Sor Juana): Dante y Ramon Llull en busca de la lengua perfecta.
Dra. Concepción E. Zayas González (Investigadora independiente): Ramon Llull y la tradición neoplatónica.
17.30: Video y CLAUSURA
Coordinación: Laura Creixell y Montserrat Galí
Instituciones participantes:
Institut Ramon Llull (IRL)
Asociación de Catalanistas de América Latina (ACAL)
Orfeó Catalá de Mèxic, A. C.
Fundación Manuel Toussaint A.C.
Universidad Nacional Autónoma de México (CELE y Facultad de Filosofía y Letras)
Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades)
Universidad de Guadalajara
Amistad Catalunya Jalisco
Montserrat Galí Boadella, Coordinación general de las Jornadas Llull en México
L’Associació de Catalanistes de l’Amèrica Llatina (ACAL), en col·laboració amb l’Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades de la BUAP, convoca el Primer Congrés Internacional que se celebrarà a la ciutat de Puebla (Mèxic), del 26 al 28 d’agost de 2015, i us invita a presentar propostes que abordin les relacions històriques i culturals entre els Països Catalans i l’Amèrica Llatina.
Entre els anys 1984 i 1990 es desenvoluparen a Barcelona quatre jornades d’Estudis Catalanoamericans que representen, fins a l’actualitat, l’esforç col·lectiu i institucional més ambiciós per obtenir un panorama general de les relacions entre Catalunya i Amèrica. Aquestes jornades van marcar una fita quant a la gran quantitat d’informació aportada pels estudiosos, procedents de diversos països, i també pel que fa a la pruïja en superar alguns temes i determinades visions: per exemple la idea que aquesta relació només s’estableix de Catalunya cap a Amèrica, tot oblidant que hi ha intercanvis en ambdós sentits i que la presència de llatinoamericans a Catalunya a partir del segle XIX és un fenomen que encara no s’ha estudiat. Basti recordar que Barcelona ha estat la capital editorial de la literatura llatinoamericana i que hi visqueren escriptors com Gabriel García Márquez i Roberto Bolaño.
Han passat 25 anys d’ençà que es publicaren les actes de la darrera d’aquestes quatre jornades. Mentrestant el Colegio de Jalisco, a Guadalajara, emprengué l’organització de Seminaris i publicacions, i les investigacions als dos costats de l’Atlàntic han donat nous fruits. Això no obstant, és el moment de revisar i d’obrir-nos a noves orientacions en els estudis de la relació entre els Països Catalans i l’Amèrica Llatina. El procés polític i social que viu Catalunya en aquests darrers anys ha provocat –i no podia ser d’una altra manera- una revisió històrica expressada en congressos, simposis, i una gran quantitat de publicacions que, amb tota seguretat, marcaran canvis, i fins i tot nous girs, en la historiografia catalana. Creiem que les relacions entre Catalunya i Amèrica no han de quedar al marge d’aquesta revisió historiogràfica. És per això que el congrés que ara es convoca tracta de posar al dia les investigacions catalanoamericanistes –centrades en l’Amèrica Llatina- amb quatre objectius generals:
1) aprofundir en els temes que ja han estat tractats anteriorment;
2) conèixer nous temes d’investigació desenvolupats principalment per les noves generacions d’estudiosos;
3) tractar de crear llaços i xarxes permanents d’intercanvi d’informació per tal d’estimular la formació de grups d’investigació; i
4) construir entre tots noves vies d’aproximació al tema de les relacions Països Catalans – Amèrica Llatina tenint en compte les noves realitats polítiques i socials d’ambdues parts.
En aquest sentit considerem que cal superar la unidireccionalitat: no solament estudiar els catalans a Amèrica, sinó també proposar temes d’anada i tornada, tenint present les influències mútues i la presència als Països Catalans d’actors i idees llatinoamericans durant els segles XIX i XX.
ENVIAMENT DE PROPOSTES
Els treballs han de ser inèdits, de caràcter estrictament acadèmic i seran dictaminats per a la seva acceptació pel Comitè Acadèmic del Congrés. Per a la seva publicació en les Actes del Congrés, es podran ampliar els textos d’acord amb les normes d’edició que es faran arribar oportunament. Les propostes es poden enviar en català, castellà o portuguès, encara que es recomana presentar-les en castellà.
La recepció de propostes tindrà lloc entre l’1 de febrer i el 30 d’abril de 2015. Els interessats rebran la resposta d’acceptació, com a més tard, el 30 de maig de 2015.
La proposta ha d’incloure:
– Nom i cognoms del ponent
– Adscripció institucional
– Dades de contacte (correu electrònic i telèfons)
– Breu CV de mig foli com a màxim, amb referència a alguna publicació o investigació (tesi, per exemple) sobre el tema que es proposa, en cas de tenir-la
– Resum de la ponència: un foli, en Times New Roman, 12 p., tot seguit, amb una bibliografia bàsica i cinc paraules clau
Les propostes s’han d’enviat a l’adreça electrònica següent: acal.associació@gmail.com, amb el títol: Congrés Acal Puebla
Trobareu més informació al document adjunt.
Font: Montserrat Galí, presidenta de l’ACAL
De Filadèlfia a l’ACAL: un camí possible?
Aquestes paraules volen ser una crònica breu de la taula rodona a l’entorn de “La catalanística a Iberoamèrica: estat de la qüestió i perspectives de futur” que tingué lloc a la Temple University, de Filadèlfia (EUA), el 7 de maig de 2010, en el marc del XIIIè. col·loqui de la NACS (North American Catalan Society) i, alhora, mostrar la satisfacció per l’encert d’aquesta iniciativa a la vista dels seus resultats més immediats. Els treballs que s´hi llegiren, i que ara podeu trobar aplegats en aquest número d´Estudios Catalanes, recullen el sentit d´una realitat que, tot i les seves mancances, apunta clarament vers la possibilitat d´articular noves avingudes de coordinació i expansió dels estudis catalans en cada un dels països que hi han estat representats (l’Argentina, el Brasil, Cuba, Mèxic i Xile) i entre tots ells i d´altres de l´àmbit llatinoamericà que en aquesta ocasió encara no hi han pogut prendre part. Malgrat les grans diferències de to i contingut dels treballs presentats pels professors Alberto J. Miyara, Esteve Jaulent, Carlos Adrián García –a qui lamentables problemes politicoadministratius van impedir de ser-hi present, però vam poder comptar amb el seu text—, José M. Murià i Pablo Duarte, allò que hom pot constatar és la gran importància històrica de la presència de la cultura catalana en aquests cinc països i la ferma voluntat d´aprofitar l´actual avinentesa per aglutinar els recursos humans i acadèmics necessaris per tal d´aconseguir la fundació de l´ACAL, la futura Associació de Catalanística de l´Amèrica Llatina, tal com aquest grup inicial ha decidit d’anomenar-se.
Per part nostra, els qui encara tenim ben clares en la memòria les primeres passes incertes, emperò esperançades, dels moments fundacionals de la NACS, no podem oblidar que ja llavors somiàvem amb la possibilitat de comptar amb la germanor d´una associació que aglutinés la resta del continent. Una associació de la majoria dels països “llatins” del continent –ja que només el Quebec, el país llatí del Nord, formava part dels Estats que configuraven aquella associació acabada de constituir. És per això que ens plau posar tota l´experiència que haguem pogut acumular al servei dels que ara empreneu el camí cap a la creació d´aquesta nova associació. Una associació que no parteix de zero, que compta amb la seguretat d´estar treballant damunt d’un passat cultural molt sòlid i que permet confiar en un futur on el coneixement de la nostra llengua i la nostra cultura forçosament han de trobar, en l`àmbit acadèmic, el ressò que els pertoca.
Som, molt probablement, en el punt inicial de la navegació d’un nou projecte farcit d’il·lusions i esperances. Segurament deu ser un bon auguri que les sigles de la futura associació: ACAL –unes sigles que coincideixen tant si s’utilitza el català com l’espanyol o el portuguès–, formin una paraula que, en un dels idiomes mil·lenaris del continent americà, la llengua nàhuatl, vol dir: nau, com ens explicà el professor Murià. Tenim, doncs, barca nova. Ara només ens cal desitjar-li bon vent i per molts anys.
Jaume Martí-Olivella
August Bover i Font
(President i vicepresident de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística)
Articles i notícies de la Càtedra de Cultura Catalana de la Universitat de l’Havana
