En aquest enllaç podeu llegir l’article d’en Xavier Garcia Pujades al respecte de la constitució de l’ACAL a Guadalajara.
Article aparegut al Diari Avui el dia 17 de setembre de 2012

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/7-vista/8-articles/575739-catalunya-mexic-andele.html

El divendres 31 d’agost de 2012 va tenir lloc a El Colegio de Jalisco (Zapopan, México) la reunió constitutiva de l’ACAL (Associació de Catalanistes d’Amèrica Llatina) amb l’objectiu de difondre la història i literatura catalana arreu d’Amèrica Llatina, mitjançant activitats diverses, articles i investigacions acadèmiques. Els membres fundacionals van escollir de presidenta la historiadora Montserrat Galí de la Benemérita Universidad de Puebla, i vicepresident a Alejandro Sánchez Castellanos, de la Universidad de La Habana, a Cuba.
La idea va sorgir fa uns mesos per part d’alguns intel·lectuals llatinoamericans i catalans amb la voluntat de fomentar la catalanística arreu del continent. Per això, els dies abans va tenir lloc el Seminari “Presencia catalana en México y América Latina”, en que també va participar MEXCAT, amb la conferència “México y Catalunya, encuentros y desencuentros”.
Los miembros fundadores de la Associació de Catalanistes d’Amèrica Llatina son los siguientes:
Mónica Aguilera Zertuche, (Escuela Nacional de Música, UNAM), Enric Argullol Murgades, (Universitat Pompeu Fabra), Carles Bondia (Institut Ramón Llull), August Bover (Universitat de Barcelona), José Bru (Universidad de Guadalajara), Edmundo Camacho Jurado (Escuela Nacional de Música, UNAM), Josep Lluis Carod-Rovira (Universitat Pompeu Fabra), Carmen Alicia Dávila Munguía (Instituto de Investigaciones Históricas, Universidad Michoacana), Josep Maria Figueres i Artigues (Universitat Autonoma de Barcelona), Jaume Martí Olivella (Federación Internacional de Catalanistas, University of New Hampshire, USA), Núria Feliu i Mestres, Francesc Foguet i Boreu (Universitat Autónoma de Barcelona), Montserrat Galí (Benemérita Universidad Autónoma de Puebla), Nuria Galí Flores (Asociación Palabra de Clío), A.C Oscar Garcia Carmona (ISIDM), Xavier García i Pujades, Salomó Marqués i Sureda (Universitat de Girona), José María Muriá, (Instituto Nacional de Antropología e Historia), Angélica Peregrina (Instituto Nacional de Antropología e Historia), Jordi Planas (Universitat Autónoma de Barcelona), Anna Ribera Carbó, (Dirección de Estudios Históricos, INAH), José Manuel Rosales (Instituto de Investigaciones Históricas, Universidad Michoacana), Idania Esther Rodríguez Ortega (Sociedad de Beneficencia de Naturales de Catalunya, La Habana), Thomas S. Harrington (Trinity College, Hartford, Connecticut, USA), Alejandro Sánchez Castellanos (Universidad de La Habana, Cuba) Albert Torras i Corbella, (MEXCAT) i Yonnier Torres Rodríguez, (Universidad de Ciencias Informáticas, Cuba).
DSC01159


De Filadèlfia a l’ACAL:  un camí possible?

Aquestes paraules volen ser una crònica breu de la taula rodona a l’entorn de “La catalanística a Iberoamèrica: estat de la qüestió i perspectives de futur” que tingué lloc a la Temple University, de Filadèlfia (EUA), el 7 de maig de 2010, en el marc del XIIIè. col·loqui de la NACS (North American Catalan Society) i, alhora, mostrar la satisfacció per l’encert d’aquesta iniciativa a la vista dels seus resultats més immediats.   Els treballs que s´hi llegiren, i que ara podeu trobar aplegats en aquest número d´Estudios Catalanes, recullen el sentit d´una realitat que, tot i les seves mancances, apunta clarament vers la possibilitat d´articular noves avingudes de coordinació i expansió dels estudis catalans en cada un dels països que hi han estat representats (l’Argentina, el Brasil, Cuba, Mèxic i Xile) i entre tots ells i d´altres de l´àmbit llatinoamericà que en aquesta ocasió encara no hi han pogut prendre part. Malgrat les grans diferències de to i contingut dels treballs presentats pels professors Alberto J. Miyara, Esteve Jaulent, Carlos Adrián García –a qui lamentables problemes politicoadministratius van impedir de ser-hi present, però vam poder comptar amb el seu text—, José M. Murià i Pablo Duarte, allò que hom pot constatar és la gran importància històrica de la presència de la cultura catalana en aquests cinc països i la ferma voluntat d´aprofitar l´actual avinentesa per aglutinar els recursos humans i acadèmics necessaris per tal d´aconseguir la fundació de l´ACAL,  la futura Associació de Catalanística de l´Amèrica Llatina, tal com aquest grup inicial ha decidit d’anomenar-se.

Per part nostra, els qui encara tenim ben clares en la memòria les primeres passes incertes, emperò esperançades, dels moments fundacionals de la NACS, no podem oblidar que ja llavors somiàvem amb la possibilitat de comptar  amb la germanor d´una associació que aglutinés la resta del continent. Una associació de la majoria dels països “llatins” del continent –ja que només el Quebec, el país llatí del Nord, formava part dels Estats que configuraven aquella associació acabada de constituir. És per això que ens plau posar tota l´experiència que haguem pogut acumular al servei dels que ara empreneu el camí cap a la creació d´aquesta  nova associació. Una associació que no parteix de zero, que compta amb la seguretat d´estar treballant damunt d’un passat cultural molt sòlid i que permet confiar en un futur on el coneixement de la nostra llengua i la nostra cultura forçosament han de trobar, en l`àmbit acadèmic, el ressò que els pertoca.

Som, molt probablement, en el punt inicial de la navegació d’un nou projecte farcit d’il·lusions i esperances. Segurament deu ser un bon auguri que les sigles de la futura associació: ACAL –unes sigles que coincideixen tant si s’utilitza el català com l’espanyol o el portuguès–, formin una paraula que, en un dels idiomes mil·lenaris del continent americà, la llengua nàhuatl, vol dir: nau, com ens explicà el professor Murià. Tenim, doncs, barca nova. Ara només ens cal desitjar-li bon vent i per molts anys.

Jaume Martí-Olivella

August Bover i Font

(President i vicepresident de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística)

Articles i notícies de la Càtedra de Cultura Catalana de la Universitat de l’Havana

Durant II Taller Internacional “Cuba i els Paisos Catalans: trobada de pobles i cultures”, organitzat per la Cátedra de Cultura Catalana de la Universidad de la Habana, i que va tenir lloc el  18, 19 i 30 de novembre de 2011 a la capital cubana, un dels fets més destacats de l’esdeveniment va ser la constitució de la Asociación de Catalanistas de América Latina (ACAL). A la reunió, a la qual van participar-hi els catalanistes José María Muriá (Mèxic),  Alberto José Miyara (Argentina), August Bover (Catalunya) i Alejandro Sánchez (Cuba), van quedar establerts els punts per a la redacció d’uns estatuts, així com la realització d’alguns projectes immediats. Es va decidir reconèixer la Revista de Estudios Catalanes, editada a l’Argentina, com a l’òrgan oficial de l’associació.
El II Taller Internacional “Cuba i els Països Catalans: trobada de pobles i cultures” va complir, un cop més, amb l’objectiu de reunir persones de diferent formació, origen i generació en un espai en el qual es va exposar i debatre sobre temes imprescindibles per entendre la cultura cubana i catalana.
DSCF4335